Fracassat qui no fracassi

D'un temps ençà ens han estat alliçonant sobre les virtuts del fracàs. No seré jo qui els dugui la contrària. A base d'estavellar cotxes en videojocs aconsegueixes (si tens prou paciència) convertir-te en un pilot raonable. Però és clar, això no s'aplica a la vida real perquè quan hi estavelles el cotxe, en el benentès que no prenguis mal, les assegurances no s'ho prenen gaire bé.
Comentava un d'aquests experts, que ensorrar empreses és una cosa ben vista als Estats Units, i, després afegia, que una altra virtut dels EEUU és la mobilitat laboral, que et permet fracassar a Oregon i tornar-ho a intentar a tres mil quilòmetres, on no et coneix ningú!
Aquests dies mateix hi ha unes jornades sobre emprenedoria on una de les conferències ve a dir «Com perdre un milió de dòlars i no morir en l'intent». La resposta és òbvia, que els diners no siguin teus (o que en tinguis tants que perdre un milió no et sigui cap trasbals).
És una filosofia per a optimistes (o per a entabanadors), no em direu que no coneixeu un piló de gent capacitada per descobrir constantment noves formes per ensorrar una empresa (i, fins i tot els més virtuosos, enfonsar-les ensopegant amb un mateix error).

Lapao

Si no prenen la medicació a temps, el més probable és que el Parlament aragonès, de la mà del PP i del Partit Aragonès, aprovi aquest dijous una llei (allò del que importa la gent), per anomenar lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) al català de la Franja de Ponent (com ja van fer amb èxit al País Valencià i també intenten a les Illes). Per no discriminar, de torna, de l'aragonès en diran lapapyp (Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirenaica i Prepirenaica), es veu que si fas el ridícul dos cops es pensen que un compensa l'altre.
D'altra banda, si consultem la Viquipèdia: «El lapao és un dialecte del naxi^[1] que es parla a la Xina meridional i zones de Birmània i el Tibet. Es pot escriure mitjançant pictogrames o bé amb signes sil·làbics.». Embolica que fa fort.

Dolores Serrat, consellera aragonesa d'Educació. Foto: F. Simón

I ara que hem fet la conya, que consti que sota el hihi haha, aquesta gent ha aconseguit que tot de documentació oficial (Hisenda, Europa...), estigui en català i en valencià, i que hi hagi un grapat de gent de bona fe que estigui convençut que són dos idiomes diferents.

Petició a Change.org

Dr. Who

Alguns sabreu que a l'estudi de disseny que tinc (abans Infografia Selecta i després Insòlit), cada any deciquem les nostres factures a un tema diferent. Enguany el tema triat ha estat la mítica sèrie de ciència-ficció de la BBC, Dr. Who, aprofitant que fa 50 anys de l'emissió del primer episodi (concretament el 23 de novembre de 1963).
Per als que no la coneixeu, les darreres temporades les està passant Boing (dijous a la nit) i en català s'han emès pel Canal 3XL. Si sou uns delinquents podreu trobar tots els episodis de les 7 darreres temporades a http://www.seriesyonkis.com/serie/doctor-who o http://doctor-who.seriespepito.com/, per exemple.
Una característica molt especial de Dr. Who és que, cada cert temps es regenera i canvia d'aspecte (i, doncs, d'actor). Aquest fet ha succeït, fins ara, onze vegades (cada mes les factures estan dedicades a un dels doctors i, en els rebuts hi ha el segell commemoratiu editat pel servei de Correu britànic corresponent a cada un d'ells).
Hi va haver una primera etapa del 1963 fins al final del 1989 (108 dels 253 episodis, fins al 1978 es van destruir en aprofitar les cintes d'arxiu de la BBC, alguns d'han recuperat gràcies a còpies d'altres cadenes, i els audios es conserven tots gràcies als enregistraments pirates? en cassette dels espectadors).
A banda d'un episodi llarg del 1996, la segona etapa es reinicia el 2005 amb el novè doctor i es continuen produint amb gran èxit.
El Doctor és el darrer d'una raça alienígena anomenada els Senyors del Temps. Amb la seva nau espacial, la Tardis (una típica cabina de policia britànica), que és més gran per dins que per fora, viatja tant per l'espai com pel temps, i té tota mena d'aventures (moltes protegint el planeta Terra d'altres races). Usualment té acompanyants femenines, tot i que també n'ha tingut de masculins.
De la serie n'han sortit diversoss spin-off, els més exitosos Les aventures de Sarah Jane (del 2007 fins el 2011 que va morir la seva protagonista), i Torchwood (anagrama de Doctor Who) estrenada el 2006, la darrera temporada de la qual es va emetre el 2011 (de moment).

Comptes corrents a Xipre

Al contrari de l'opinió majoritària, jo, si fos un grecoxipriota corrent, no estaria especialment desesperat per aquesta maniobra europea tan enginyosa d'intervenir-los els estalvis. Més que res, perquè al compte corrent, imagino que la gent deu tenir-hi si fa no fa com aquí, números vermells. Suposem, però, que sou dels afortunats que, a base d'estalviar heu aconseguit reunir un parell de desenes de milers d'euros, així de memòria, d'aquests 20.000 us en podrien furtar uns 1.200, que deunidò (ep, però també us donaven molts d'interessos).

És clar que, si sou un dels afortunats funcionaris de per aquí, segur que us han furtat una quantitat similar o superior. I si no sou dels pobres afortunats funcionaris, és fàcil que els vostres ingressos hagin minvat en quantitats força més respectables (fins directament formar part d'aquest entranyable 25% d'aturats). Això per no comptar amb la minva de serveis generalitzats.

El problema (tant per a ells, com per a  nosaltres), és que s'ajuntin totes dues coses, fet certament probable en el cas grecoxipriota.

Un altra cosa són els dipòsits (aquests sí que generosos) d'estalviadors molt molt estalviadors, britànics, russos o ucrainesos (ja dono per fet que no tens un compte corrent a l'estranger per mil euros). Sembla que  a la gent, aquests, també els fan una profunda pena (cosa que no comparteixo; al cap i a la fi és com si els posessin un sobreimpost d'un 9%, segurament inferior al que, imagino, haurien pagat als seus països d'origen). I hi anaven (ja no pensarem que per motius més obscurs), perquè els donaven uns interessos impensables als seus països. Sense entendre'n, especulo que podien fer-ho perquè els bancs grecoxipriotes invertien diners en deute de la mare Grècia (lògicament amb uns interessos encara més generosos per fer caixa), llàstima que si algú no té diners per tornar el deute, lo solució de deixar-li més diners però més cars, sigui una solució que ja es veu que no pot funcionar (bé, jo ho veia, sembla que molta gent més saberuda no).

Racisme als camps de futbol

un afrosudamericà, un afroeuropeu i un afroafricà del Barça

Cada cert temps apareixen abrandats debats als mitjans de comunicació sobre la necessitats d'accions contundents contra el racisme a l'esport (en realitat al futbol, si es dóna en altres esports, els mitjans no n'acostumen a fer esment). Aquests casos es donen, habitualment, o bé al Barça, o bé al Madrid (o en casos en què el jugador s'emprenya i amenaça de marxar, en un club més modest). Així doncs, podem concloure, que, els crits racistes, com moltes altres coses, només són importants si impliquen els equips mediàtics.
Els crits racistes consisteixen, bàsicament, en un grapat més o menys nombrós de gent imitant els crits d'un mico (com si només els negres vinguessin dels micos) dirigit a algun jugador afrosudamericà, afroeuropeu o afroafricà (sempre de l'equip contrari, com és lògic, un racista com cal xiularia també els del seu equip).

Se suggereixen tancaments d'estadis, suspensió immediata del partit... Però és clar, és just perjudicar tothom pel crits racistes d'uns eixelebrats? amb els maldecaps que donaria això amb un calendari tan apretat i no parlem ja de multituds de bars plens de gent amb unes braves i unes cerveses veient un documental substitutori pel Plus.
És evident que es tracta d'un tema lleig, molt lleig. Si voleu posar nerviós un jugador contrari (que és exactament del que es tracta), hi ha un ventall enorme de comentaris despectius, molt més usats i tradicionals que no pas els racistes, i que surten de franc. Us podeu posar amb la mare del jugador, amb el seu fill, amb la dona, amb el seu estat mental, amb els seus morts, tot s'hi val llevat de fer referències al color de la seva pell (fosca, per a més concreció, als orientals segur que també els diuen de tot i no passa res i, si ets català, encara menys). Ja no parlem  dels qualificatius que s'adrecen als àrbits partit rere partit
Però s'ha d'admetre que amb la falera del políticament correcte, fins i tot això d'insultar s'ha de fer amb cura. A molts camps es passen el partit dient-li subnormal al Messi, sense adonar-se que aquest qualificatiu no és un insult, sinó una malaltia (sentit a la tele). O bé, el cas del Tío Faja, un tertulià esportiu especialitzat a insultar i menysprear els afeccionats i jugadors madridistes, que un dia, després, d'un reguitzell de comentaris humiliants i maleducats adreçats al president del Madrid, se li acut dir que Florentino Pérez era un gitano. Mare de Déu la que es va muntar! el proper programa es va iniciar solemnement amb el presentador avergonyit demanant disculpes i el tertulià maleducat (i ara també avergonyit) demanant perdó i explicant que en cap moment se li havia passat pel cap fer befa de la comunitat gitana. I és clar que no! el que ell volia era insultar el president del Madrid!

Ulleres 3D

Gran invent això de les pel·lícules en 3D, sovint és una cosa per treure més diners del mateix producte amb un parell d'escenes posades en calçador. Però hi ha excepcions, Avatar i Tintín estaven la mar de bé, però les que m'han semblat més interessants han estat Pina i La vida de Pi, on realment es nota que les pel·lícules estan pensades totes elles en 3D. Doncs bé, el tema no és cinematogràfic, sinó òptic.
Com alguns haureu descobert, si bé ara et pots portar les ulleres de casa (si les has comprades prèviament), hi ha dos sistemes generalitzats, el Real 3D i el MasterImage. Portàvem ja una estona amb Pina (molt alabada pel seu 3D) i la cosa no era gaire espectacular (ans al contrari) però com tothom semblava xalar la mar, vaig pensar que potser era cosa nostra (o de les nostres ulleres Real 3D), de manera que, se'm va acudir provar què passava si les posàvem cap per avall i, màgia! funcionaven. Així doncs, ara no ens cal preocupar per veure amb quin sistema 3D  passen la pel·lícula, ens emportem les nostres i, si la cosa no funciona, apa, a posar-les cap per avall i a gaudir dels efectes tridimensionals. Cutre però efectiu.

La porta de l'infern

Congrés federal del PSOE. 12-01-13


PSC: ...que els catalans puguin expressar la seva voluntat lliurement de la seva relació amb l'Estat espanyol de manera legal, acordada i vinculant.

PSOE: El dret a decidir no es pot centrar al debat perquè té una resposta que és No i la resta d'Espanya no acceptará mai que una part decideixi sobre una cosa que afecta a tots. El PSOE tampoc.

Pere Navarro: No sé si hi ha un cop de porta o una gran porta oberta.

Un crack!