És Wert, no madura

Vam iniciar aquest blog amb la següent frase: «Començar un blog just quan acaba d'entrar en vigor la llei Sinde-Wert (ja s'ha de ser un fenomen per voler afegir-hi el teu cognom...)», doncs sí, és un fenomen (en realitat crec que en el redactat inicial hi posava idiota, però ens vam reprimir; tanmateix, el concepte es manté).

La tesi d'aquest personatge (que en plenes retallades escolars trobarà diners per subvencionar escoles privades a Catalunya) és que gràcies a la immersió lingüística hem creat una generació d'independentistes.
Jo vaig ser educat en una escola franquista i els meus pares pràcticament ni escola van tenir (amb saber de lletra i les quatre regles ja servia) i, com nosaltres, centenars de milers dels que ens vam manifestar l'Onze de setembre (ara la culpa deu ser de TV3, que també li tenen ganes).
És clar que també podríem argumentar que, aquests escolars immergits estan a favor de preguntar a la gent què vol ser, mentre que els seus escolars sembla ser que opinen que no s'ha de preguntar res, que el que opini la gent no compta.

Bé, d'acord, no cal perdre el temps amb aquesta gent (no sé ben bé si aquesta és la paraula que els descriu), però són tan entranyables que costa no deixar constància de la seva existència, algun dia haurem de fer un memorial d'agraïments als que van fer possible la independència i no ens voldríem deixar ningú.