Eleccions i decepcions

Fa uns posts parlàvem del somriure de la Camacho. Doncs bé, l'ha recuperat. Això, des d'un punt de vista nacional ja és obvi que és mala cosa. El de l'Albert Rivera (escombrat en el debat de 8tv per López Tena) encara és més rialler. Uns en pugen 1 i l'altre 6.
Amb aquest panorama em dol l'alegria dels d'ERC (partit estimadíssim, tot s'ha de dir). Han tret uns resultats excel·lents, tant com aquell davanter (cas real) que marca quatre gols en un partit, però el seu equip perd el matx. Al menyspreat món del futbol, aquest davanter no surt entusiasmat a la tele (l'Alfred em sembla recordar que no era molt de futbol). El fet cert és que, sumin com sumin, al meu entendre el nacionalisme està pitjor que no pas estava, tant a Catalunya, com a Espanya, com al món.

Les CUP, preguntades sobre el tema de la independència, venien a indicar que, depèn de què passés després de la independència o de qui la promogués. Com a independentista, si ara mateix me l'ofereixen amb la Sánchez Camacho de presidenta, la firmo, ja vindran altres eleccions. O és que ara des de l'independentisme radical també estem d'acord amb l'Antes roja que rota!

Els socialistes fent la viu viu, Convergència afeblida, Iniciativa que es mereixeria que CiU fes president Herrera per veure quin pa s'hi dóna quan has de quadrar els números.

Tots els partits preocupats pels seus interessos i per afeblir la resta, i el país que el bombin. Ara bé, potser m'equivoco.

Catalunya, un nou estat fora d'Europa?

Gràcies a l'esforç desenvolupat per imminents polítics, juristes, intel·lectuals, periodistes, tertulians i gent de bona fe, sabem de totes totes que un inviable procés d'independència (o com es digui) de Catalunya, ens enviaria de pet fora de la Unió Europea. Això ens ho han deixat clar.
El que ja no tinc tan clar és, a la pràctica, què passaria amb els europarlamentaris catalans, ja que ens podríem trobar amb el cas que hi hagués uns parlamentaris europeus d'un país que no n'és membre (cas insòlit, sens dubte). Per evitar aquesta contradicció també podrien decidir que, amb la proclamació d'una Catalunya independent, els europarlamentaris catalans deixen de ser-ho ipso facto, amb la qual cosa, el nostrat Aleix Vidal-Quadras perdria la seva acta de diputat, la seva vicepresidència i el seu encantador sou. Oi que té la seva gràcia?

Vagues de transports

Sense entrar en el tema de la seva legalitat (que sens dubte ho són), ni la seva legitimitat (que vés a saber) no acabo de trobar-hi la moralitat. El tema sembla que consisteix a putejar reiteradament conciutadans que, en molts casos estan molt pitjor que ells, i això és lleig.