Fa uns posts parlàvem del somriure de la Camacho. Doncs bé, l'ha recuperat. Això, des d'un punt de vista nacional ja és obvi que és mala cosa. El de l'Albert Rivera (escombrat en el debat de 8tv per López Tena) encara és més rialler. Uns en pugen 1 i l'altre 6.
Amb aquest panorama em dol l'alegria dels d'ERC (partit estimadíssim, tot s'ha de dir). Han tret uns resultats excel·lents, tant com aquell davanter (cas real) que marca quatre gols en un partit, però el seu equip perd el matx. Al menyspreat món del futbol, aquest davanter no surt entusiasmat a la tele (l'Alfred em sembla recordar que no era molt de futbol). El fet cert és que, sumin com sumin, al meu entendre el nacionalisme està pitjor que no pas estava, tant a Catalunya, com a Espanya, com al món.
Les CUP, preguntades sobre el tema de la independència, venien a indicar que, depèn de què passés després de la independència o de qui la promogués. Com a independentista, si ara mateix me l'ofereixen amb la Sánchez Camacho de presidenta, la firmo, ja vindran altres eleccions. O és que ara des de l'independentisme radical també estem d'acord amb l'Antes roja que rota!
Els socialistes fent la viu viu, Convergència afeblida, Iniciativa que es mereixeria que CiU fes president Herrera per veure quin pa s'hi dóna quan has de quadrar els números.
Tots els partits preocupats pels seus interessos i per afeblir la resta, i el país que el bombin. Ara bé, potser m'equivoco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada