diumenge, 31 de març del 2013

Dr. Who


Alguns sabreu que a l'estudi de disseny que tinc (abans Infografia Selecta i després Insòlit), cada any deciquem les nostres factures a un tema diferent. Enguany el tema triat ha estat la mítica sèrie de ciència-ficció de la BBC, Dr. Who, aprofitant que fa 50 anys de l'emissió del primer episodi (concretament el 23 de novembre de 1963).
Per als que no la coneixeu, les darreres temporades les està passant Boing (dijous a la nit) i en català s'han emès pel Canal 3XL. Si sou uns delinquents podreu trobar tots els episodis de les 7 darreres temporades a http://www.seriesyonkis.com/serie/doctor-who o http://doctor-who.seriespepito.com/, per exemple.
Una característica molt especial de Dr. Who és que, cada cert temps es regenera i canvia d'aspecte (i, doncs, d'actor). Aquest fet ha succeït, fins ara, onze vegades (cada mes les factures estan dedicades a un dels doctors i, en els rebuts hi ha el segell commemoratiu editat pel servei de Correu britànic corresponent a cada un d'ells).
Hi va haver una primera etapa del 1963 fins al final del 1989 (108 dels 253 episodis, fins al 1978 es van destruir en aprofitar les cintes d'arxiu de la BBC, alguns d'han recuperat gràcies a còpies d'altres cadenes, i els audios es conserven tots gràcies als enregistraments pirates? en cassette dels espectadors).
A banda d'un episodi llarg del 1996, la segona etapa es reinicia el 2005 amb el novè doctor i es continuen produint amb gran èxit.
El Doctor és el darrer d'una raça alienígena anomenada els Senyors del Temps. Amb la seva nau espacial, la Tardis (una típica cabina de policia britànica), que és més gran per dins que per fora, viatja tant per l'espai com pel temps, i té tota mena d'aventures (moltes protegint el planeta Terra d'altres races). Usualment té acompanyants femenines, tot i que també n'ha tingut de masculins.
De la serie n'han sortit diversoss spin-off, els més exitosos Les aventures de Sarah Jane (del 2007 fins el 2011 que va morir la seva protagonista), i Torchwood (anagrama de Doctor Who) estrenada el 2006, la darrera temporada de la qual es va emetre el 2011 (de moment).

divendres, 29 de març del 2013

Comptes corrents a Xipre

Al contrari de l'opinió majoritària, jo, si fos un grecoxipriota corrent, no estaria especialment desesperat per aquesta maniobra europea tan enginyosa d'intervenir-los els estalvis. Més que res, perquè al compte corrent, imagino que la gent deu tenir-hi si fa no fa com aquí, números vermells. Suposem, però, que sou dels afortunats que, a base d'estalviar heu aconseguit reunir un parell de desenes de milers d'euros, així de memòria, d'aquests 20.000 us en podrien furtar uns 1.200, que deunidò (ep, però també us donaven molts d'interessos).

És clar que, si sou un dels afortunats funcionaris de per aquí, segur que us han furtat una quantitat similar o superior. I si no sou dels pobres afortunats funcionaris, és fàcil que els vostres ingressos hagin minvat en quantitats força més respectables (fins directament formar part d'aquest entranyable 25% d'aturats). Això per no comptar amb la minva de serveis generalitzats.

El problema (tant per a ells, com per a  nosaltres), és que s'ajuntin totes dues coses, fet certament probable en el cas grecoxipriota.

Un altra cosa són els dipòsits (aquests sí que generosos) d'estalviadors molt molt estalviadors, britànics, russos o ucrainesos (ja dono per fet que no tens un compte corrent a l'estranger per mil euros). Sembla que  a la gent, aquests, també els fan una profunda pena (cosa que no comparteixo; al cap i a la fi és com si els posessin un sobreimpost d'un 9%, segurament inferior al que, imagino, haurien pagat als seus països d'origen). I hi anaven (ja no pensarem que per motius més obscurs), perquè els donaven uns interessos impensables als seus països. Sense entendre'n, especulo que podien fer-ho perquè els bancs grecoxipriotes invertien diners en deute de la mare Grècia (lògicament amb uns interessos encara més generosos per fer caixa), llàstima que si algú no té diners per tornar el deute, lo solució de deixar-li més diners però més cars, sigui una solució que ja es veu que no pot funcionar (bé, jo ho veia, sembla que molta gent més saberuda no).