Racisme als camps de futbol

un afrosudamericà, un afroeuropeu i un afroafricà del Barça

Cada cert temps apareixen abrandats debats als mitjans de comunicació sobre la necessitats d'accions contundents contra el racisme a l'esport (en realitat al futbol, si es dóna en altres esports, els mitjans no n'acostumen a fer esment). Aquests casos es donen, habitualment, o bé al Barça, o bé al Madrid (o en casos en què el jugador s'emprenya i amenaça de marxar, en un club més modest). Així doncs, podem concloure, que, els crits racistes, com moltes altres coses, només són importants si impliquen els equips mediàtics.
Els crits racistes consisteixen, bàsicament, en un grapat més o menys nombrós de gent imitant els crits d'un mico (com si només els negres vinguessin dels micos) dirigit a algun jugador afrosudamericà, afroeuropeu o afroafricà (sempre de l'equip contrari, com és lògic, un racista com cal xiularia també els del seu equip).

Se suggereixen tancaments d'estadis, suspensió immediata del partit... Però és clar, és just perjudicar tothom pel crits racistes d'uns eixelebrats? amb els maldecaps que donaria això amb un calendari tan apretat i no parlem ja de multituds de bars plens de gent amb unes braves i unes cerveses veient un documental substitutori pel Plus.
És evident que es tracta d'un tema lleig, molt lleig. Si voleu posar nerviós un jugador contrari (que és exactament del que es tracta), hi ha un ventall enorme de comentaris despectius, molt més usats i tradicionals que no pas els racistes, i que surten de franc. Us podeu posar amb la mare del jugador, amb el seu fill, amb la dona, amb el seu estat mental, amb els seus morts, tot s'hi val llevat de fer referències al color de la seva pell (fosca, per a més concreció, als orientals segur que també els diuen de tot i no passa res i, si ets català, encara menys). Ja no parlem  dels qualificatius que s'adrecen als àrbits partit rere partit
Però s'ha d'admetre que amb la falera del políticament correcte, fins i tot això d'insultar s'ha de fer amb cura. A molts camps es passen el partit dient-li subnormal al Messi, sense adonar-se que aquest qualificatiu no és un insult, sinó una malaltia (sentit a la tele). O bé, el cas del Tío Faja, un tertulià esportiu especialitzat a insultar i menysprear els afeccionats i jugadors madridistes, que un dia, després, d'un reguitzell de comentaris humiliants i maleducats adreçats al president del Madrid, se li acut dir que Florentino Pérez era un gitano. Mare de Déu la que es va muntar! el proper programa es va iniciar solemnement amb el presentador avergonyit demanant disculpes i el tertulià maleducat (i ara també avergonyit) demanant perdó i explicant que en cap moment se li havia passat pel cap fer befa de la comunitat gitana. I és clar que no! el que ell volia era insultar el president del Madrid!

Ulleres 3D

Gran invent això de les pel·lícules en 3D, sovint és una cosa per treure més diners del mateix producte amb un parell d'escenes posades en calçador. Però hi ha excepcions, Avatar i Tintín estaven la mar de bé, però les que m'han semblat més interessants han estat Pina i La vida de Pi, on realment es nota que les pel·lícules estan pensades totes elles en 3D. Doncs bé, el tema no és cinematogràfic, sinó òptic.
Com alguns haureu descobert, si bé ara et pots portar les ulleres de casa (si les has comprades prèviament), hi ha dos sistemes generalitzats, el Real 3D i el MasterImage. Portàvem ja una estona amb Pina (molt alabada pel seu 3D) i la cosa no era gaire espectacular (ans al contrari) però com tothom semblava xalar la mar, vaig pensar que potser era cosa nostra (o de les nostres ulleres Real 3D), de manera que, se'm va acudir provar què passava si les posàvem cap per avall i, màgia! funcionaven. Així doncs, ara no ens cal preocupar per veure amb quin sistema 3D  passen la pel·lícula, ens emportem les nostres i, si la cosa no funciona, apa, a posar-les cap per avall i a gaudir dels efectes tridimensionals. Cutre però efectiu.