Racisme als camps de futbol

un afrosudamericà, un afroeuropeu i un afroafricà del Barça

Cada cert temps apareixen abrandats debats als mitjans de comunicació sobre la necessitats d'accions contundents contra el racisme a l'esport (en realitat al futbol, si es dóna en altres esports, els mitjans no n'acostumen a fer esment). Aquests casos es donen, habitualment, o bé al Barça, o bé al Madrid (o en casos en què el jugador s'emprenya i amenaça de marxar, en un club més modest). Així doncs, podem concloure, que, els crits racistes, com moltes altres coses, només són importants si impliquen els equips mediàtics.
Els crits racistes consisteixen, bàsicament, en un grapat més o menys nombrós de gent imitant els crits d'un mico (com si només els negres vinguessin dels micos) dirigit a algun jugador afrosudamericà, afroeuropeu o afroafricà (sempre de l'equip contrari, com és lògic, un racista com cal xiularia també els del seu equip).

Se suggereixen tancaments d'estadis, suspensió immediata del partit... Però és clar, és just perjudicar tothom pel crits racistes d'uns eixelebrats? amb els maldecaps que donaria això amb un calendari tan apretat i no parlem ja de multituds de bars plens de gent amb unes braves i unes cerveses veient un documental substitutori pel Plus.
És evident que es tracta d'un tema lleig, molt lleig. Si voleu posar nerviós un jugador contrari (que és exactament del que es tracta), hi ha un ventall enorme de comentaris despectius, molt més usats i tradicionals que no pas els racistes, i que surten de franc. Us podeu posar amb la mare del jugador, amb el seu fill, amb la dona, amb el seu estat mental, amb els seus morts, tot s'hi val llevat de fer referències al color de la seva pell (fosca, per a més concreció, als orientals segur que també els diuen de tot i no passa res i, si ets català, encara menys). Ja no parlem  dels qualificatius que s'adrecen als àrbits partit rere partit
Però s'ha d'admetre que amb la falera del políticament correcte, fins i tot això d'insultar s'ha de fer amb cura. A molts camps es passen el partit dient-li subnormal al Messi, sense adonar-se que aquest qualificatiu no és un insult, sinó una malaltia (sentit a la tele). O bé, el cas del Tío Faja, un tertulià esportiu especialitzat a insultar i menysprear els afeccionats i jugadors madridistes, que un dia, després, d'un reguitzell de comentaris humiliants i maleducats adreçats al president del Madrid, se li acut dir que Florentino Pérez era un gitano. Mare de Déu la que es va muntar! el proper programa es va iniciar solemnement amb el presentador avergonyit demanant disculpes i el tertulià maleducat (i ara també avergonyit) demanant perdó i explicant que en cap moment se li havia passat pel cap fer befa de la comunitat gitana. I és clar que no! el que ell volia era insultar el president del Madrid!