Arrugas

Dimecres passat vam anar a veure Arrugas (aquesta setmana hi havia Champions), una pel·lícula de la qual havíem llegit bones crítiques però que la feien en uns horaris demencials. Com potser sabeu es tracta d'una pel·lícula de dibuixos que tracta sobre el tema de la vellesa, les residències i l'Alzeimer. Quin tros de pel·lícula! Per desgràcia (sobretot per al meu oncle), és un tema que coneixem. Està tractat amb una sensibilitat, un humor i una intel·ligència extraordinàries. El personatge argentí (tot i que no n'és), si hagués estat interpretat per un actor de carn i ossos estic segur que s'hauria endut un munt de premis, de tan extraordinàriament que està guionat.
Se'ns dubte un film molt més sòlid que Chico y Rita (que no està malament, tanmateix) i amb un guió sensacional. I ja que parlem de guions, obro parèntesi sobre l'Oscar al millor guió d'enguany. Malgrat que hi hagi moltes veus que opinen, incomprensiblement, el contrari, crec que el guió de Mitjanit a París (ai no, que és una producció catalana que es diu Midnight in Paris), no és pas dels millors de Woody Allen, de fet crec que ni tan sols és dels cinquanta millors seus (amb els guions i els llibres que ha arribat a escriure!), resumint, em va semblar una pel·lícula tòpica (les postals inicial són de bufetada), inverosímil (i ens podem arribar a creure El Dormilón!) i molt pueblerina (pueblerina americana), que no tots els temps passats van ser millors es pot explicar amb una sola frase... Tanco parèntesi.
Tornem a una pel·lícula seriosa, Arrugas, no us la perdeu (com veure al cine és extremadament complex, sense manies a veure si podeu baixar-vos-la d'internet, estic segur que els autors us ho agrairan, perquè podreu gaudir d'un guió fantàstic sobre un tema molt complex, i a més us ho passareu molt bé).

Trailer de la pel·lícula