Òpera en texans

N'havia sentit comentaris molt elogiosos fa temps. Després n'havia vist fragments al Telemonegal (via web), i després el vaig veure tant per televisió com per TV3 a la carta (quin gran servei).  

La veritat és que és un luxe. De fet, els dimecres al vespre del 33 són un privilegi: Quèquicom, Òpera en texans i Generació digital seguits. Quin plaer de televisió pública, quin orgull de ser català, i quina pena (i por) dels espanyols que s'han d'empassar coses que no s'assemblen (ni voldrien) a aquesta televisió. Tornant a Òpera en texans, l'haurien de passar a totes les escoles, no pas per ensenyar òpera, sinó per ensenyar com es fan les coses ben fetes (els programes de literatura a veure si n'aprenen, si us plau). Santiago Segura (un personatge extraordinàriament interessant i un actor que algun dia tots valoraran) explicava com anava per un munt de programes promocionant les seves pel·lícules, no explicant-ne les virtuts, sinó, simplement, amb la seva presència (i, sovint, amb una samarreta amb el títol). La seva estratègia, consistia en què tant el programa com els espectadors, estiguessin contents amb la seva "actuació", fins al punt que tinguessin més ganes de veure més Segura, i anessin a veure les seves pel·lícules en comptes d'avorrir-los amb frases tòpiques i perceptiblement previsibles sobre el film i els actors que no interessaven ningú. Òpera en texans opera (...) amb la mateixa tècnica. Tot és innecessari, el que diu ho podria explicar en un plató, el que toca ho podria interprertar en un estudi, i, tanmateix, surt al carrer, actua en la cambra d'un hotel, en una escola, al camp. No dubta a posar versions totalment herètiques de temes operístics. Tragina referents actuals. Lliga els arguments, les melodies, amb coses que el públic no habitual de l'òpera pugui reconèixer i fer seves. Fa el ruc, inventa espais, maneres de presentar els arguments, sobreactua i es fa entranyable. Posa òpera, però amb el punt just perquè el que pretén, no és inflanr-nos d'òpera sinó lligar-la a un instant plaent, fer que tet vingui de veure més òpera, no a base de posar-te òpera, sinó de fer que te'n vinguin ganes. Ah, quants mestres haurien d'estar obligats a aprendre d'aquest programa! (en general, la meva opinió dels mestres, llevat de casos excepcionals i penso que escassos, és força negativa, però ja ho tocarem). Resumint. Si podeu llegir això és que teniu internet i, doncs, que podeu connectar-vos a TV3 a la Carta i veure Òpera en texans, lògicament n'hi ha de més i de menys encertats, però la mitjana és tan excepcional que ja esteu badant.

Un parell de fragments del programa.