Aquest comentari (i un anterior amb el mateix to sobre la prescindibilitat dels Episodis I, II i III de la Guerra de les Galàxies) em van motivar a anar-la a veure (en primera sessió i única els caps de setmana, entre setmana ni això).
Personalment la trilogia nova em sembla superior a la clàssica (que està, no cal dir-ho, molt bé), és molt més madura i l'argument molt més profund. La sèrie del 77, 80 i 83 argumentalment no deixava de ser un grup de rebels maldestres que, ajudats per un jove capdetrons i un mercenari simpàtic (sense oblidar robots i peluts) s'enfrontaven i vencien (?) els dolents (no sembla que l'Imperi necessités l'Estrella de la Mort per apallissar un grup d'arreplegats, però vaja). Bé, en realitat era molt més, però, permeteu-me el xascarrillu.
La sèrie del 1999, 2002, 2005 la trobo molt més interessant, sobretot tot el que fa a l'ascensió de Palpatine fins esdevenir emperador, més interesant i inquietant, no cal dir-ho.Com recordareu hi ha la Federació de Comerç que ha emprès el bloqueig de la idíl·lica, culta i refinada societat de Naboo (i també dels més primitius i exòtics habitants gungans) fins fer-ne perillar l'existència. L'absoluta i estèril inoperància dels polítics deixa els habitants de Naboo a la seva sort (i s'han d'espavilar pel seu compte). Un missatge preclar del que ens està passant. Però el més inquietant és el personatge del polític populista i salvador que acaba amb els abusos dels comerciants gràcies a unes prerrogatives de mà dura i ordre que li permeten apoderar-se del poder i esdevenir, finalment, emperador. No digueu que no estem avisats.
Perquè, el fet cert és que, potser no hi ha una mà negra que ens fa moure a tots segons un pla (que potser sí), però que, pel cap baix hi ha un grapat de fills de puta que ens condueixen, com un ramat de xais, on ens volen tenir, això és segur (i, el que és pitjor, i això és el costat fosc de la força, fan que cadascú, al seu nivell, admeti, comprengui i toleri actituds clarament injustes si això li dóna la sensació que boirosament afavoreix els seus o fins i tot, que no el perjudica).
Sigui com sigui, aquesta mà negra s'apodera de la nostra societat i els hobbits no es veuen per enlloc (que és d'una altra pel·lícula però que explica el mateix).
Duel of the Fates, de la banda sonora de La amenaza fantasma,
i un dels temes més impressionants de John Williams.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada